Ara es tracta que deixeu les vostres impressions sobre La casa de les acàcies a la Mercè Canela, l'autora. Què voleu explicar, o què podeu explicar, sobre la vostra experiència lectora? Com valoreu el llibre que heu llegit? Us ha agradat de debò? Hi ha coses que les hauríeu explicat diferent? La voleu felicitar? ...
...
Després del darrer comentari, si us plau que l'últim tanqui la porta i, sobretot, vigileu de no quedar encantats al jardí de la casa de les acàcies.
17 comentaris:
El llibre de la "Casa de les acàcies" m'ha agradat molt, encara que ja l'havia llegit de petita. Però ha estat molt bé tornar-lo a llegir i recordar-lo.
Trobo que és un llibre interessant, sobretot perquè parla de coses reals que poden passar a qualsevol nen o nena. I d'un llibre que parli de coses de la vida real pots aprendre molt.
Amb aquest llibre no t'aborreixes ja que té bastant aventura.
Crec que és un molt bon llibre.
Alba Pujals
Aquest llibre m'ha deixat bastant impresionada però l'autora s'ha expressat bastant bé i el llibre té una mica de tot:aventura, diversió, gràcia, misteri, romantic...(un pelet) peró en general está batant bé.
És la primera vegada que el llegeixo, peró, no crec que sigui la ultima.
Miriam Bruguera
El llibre de La casa de les Acàcies m'ha agradat molt, jo he llegit dos llibres més de la Mercé Canela, es titulen: les portes del temps i s'ha de ser animal.
El que m'ha agradat més ha sigut el de la casa de les Acàcies per que es més realista, en camvi els altres dos no són tan reals.
De "La casa de les acàcies", podria dir que és un llibre amb molta aventura, que fa passar moments molt emocionants.Fa que et puguis posar dins del llibre com si tu fossis el personatge principal.
És un llibre de fets reals que poden passar a qualsevol persona.
M'ha agradat molt.
El llibre de la "Casa de les acàcies" m’ha agradat molt, és interessant i fàcil d’entendre.
Parla dels estats d’ànims que pot tenir qualsevol nen de la nostra edat quan li passen coses bones i dolentes.
Per exemple la tristesa que té amb el record de la mort del seu pare o l’alegria que té quan es fa un petó amb la Geraldine.
Crec que es un bon llibre per pesar una bona estona.
M'ha agradat el llibre perque conte la vida de un nen.
jo crec que la historia del nen es molt curiosa i interesant.
Hola sóc la Maria Abel i aquest llibre de "La Casa de les Acàcies" m'ha agradat, perquè li passa a un nen de la nostre edat, en un poble que podria ser el nostre i una història molt creible.
És un llibre recomenable a tots els amics.
A mi no m'agraden els llibres d'aventura.
Hola sóc la Maria Abel i el llibre de "La Casa de les Acàcies" m'ha gradat perquè é molt creible. Parla d'un nen que és de la nostre edat, passa en un poble que podria ser el nostre, i qualsevol día ens podriem trobar amb al mateix.
És un llibre molt recomenable per tots el teus amics.
Bon dia senyora Mercé Canela:
Aquest any a l'IES Manuel Blancafort de La Garriga el alumnes de 1r eso b hem llegit la seva novela juvenil La Casa De Les Acacies.
Crec que el llibre esta molt bé perque s'enten tot molt bé.Crec que aquestes ocasions es presenten a molts nens i nenes del món, aixo si, canviant el rugby i els noms.
Hi ha moments que sembla que estiguesis a dins de la novela, al paper del protagonista. Crec que fagi que em senti a dins de l'obra és un fet molt positiu, que esta narrat molt bé.
En definitiva crec que se l'ha de felicitar per el seu llibre i ara sempre que vagi a la llibreria o a la biblioteca, quan vegi un llibre seu no dubtaré en agafar-lo.
M'ha agradat molt el llibre perque conta la vida d'un nen que no tè amics i esta molt sol.
La part que mes m'ha agradat es quan intenta fer amics i esta sol.
El nen sap superar tot el que ha viscut i això te molt de merit.
El llibre de la Casa de les acàcies m'ha agradat molt. El llibre té escenes molt bones sobretot quant va el noi a la casa de les acàcies, el llibre està molt ben explicat. Aquest llibre pensava que seria un avorriment per el títol del llibre però quant al vaig començar en va agradar.
Atentament,
Jose Alberto
Aquest llibre m'ha agradat molt.
Té força aventura i és força entretingut.
M'agrada perquè en Marcel, expressa els seus sentiments, i això és bo.
El recomano per la gent que l'hi agrada l’aventura i quan algun dia estigui avorrit, el pugui llegir.
També és un llibre bastant interessant.
És un llibre que m´ha estat fàcil de llegir i està molt bé. M´ha costat poc posar-me en la pell del protagonista perquè és un nen més o menys de la nostra edat i això fa que ens hi poguem identificar, no per la història,sinó pels sentiments que transmet, que podrien ser els nostres si estiguessim en la seva situació.
En resum, he passat una bona estona llegint aquest conte.
Jaume Ciurans Barri
Hola hem dic Joan , hi hem va agradar molt el seu llibre hi a partir de ara em llegire molts més llibres.espero que li vagi molt be.
Hola em dic Nil i el teu llibre m'agradat molt, m'ha fascinat els teus llibres deuen ser molt bons els que no he llegit.Adèu.
Benvolguda senyora :
El vostre lliibre m' agradat moltissim.
M'ha fet sentir molt bé el vostre llibre.
M'agradaria llegir més llibres vostres.
Cordialment
Jorge Solano
Hola amics i amigues de l’IES Manuel Blancafort!
En primer lloc us vull donar les gràcies pels vostres comentaris. Si he aconseguit que entréssiu dins de la història de La casa de les acàcies, fer-vos sentir que formàveu part de la colla del Marcel, que participàveu de les seves emocions i de les seves aventures, vol dir que he aconseguit una de les coses més importants per a qualsevol escriptor.
També us volia dir que és la primera vegada que una colla de lectors dedica un bloc a un llibre meu, i m'ha fet molta il·lusió.
Pels comentaris que feu, veig que coneixeu la meva novel·la molt a fons, així que no sé ben bé què més us puc explicar. Però m'ha semblat que potser us agradaria saber com va néixer i alguns detalls de com la vaig escriure.
Orzac és un poble inventat, però està situat en una regió que existeix de debò: l’Alvèrnia. Potser n’heu sentit parlar o l’heu estudiat i tot: és una zona volcànica situada al centre de França. Hi vaig anar de viatge un estiu, fa uns anys, i em va agradar molt. Per això, quan vaig tornar i em van començar a venir al cap les primeres idees de La casa de les acàcies (que en aquells moments, evidentment, no es deia així, ni de cap manera: el títol és sempre l’últim que poso als meus llibres, i sol ser una de les coses que em costen més de trobar...); doncs, com us deia, quan em vaig començar a imaginar aquesta història, em va fer gràcia ambientar-la al lloc on havia passat aquelles vacances.
Al principi, l’únic que tenia era una imatge: veia un nen mirant a través d’una reixa. De mica en mica, a mesura que hi anava pensant, aquella imatge anava agafant altres detalls: la reixa era la porta d’entrada d’un jardí, un jardí molt gran, rodejat per una tanca de pedra. El nen s’estava allà, palplantat, mirant cap aquell jardí, que el tenia fascinat. De fet, és una cosa que a mi em passa sovint: m’agraden els jardins, els petits i els grans, els que estan molt cuidats, però encara més els que són una mica salvatges... La porta donava a una gran avinguda, que duia fins a la casa que hi havia al mig d’aquell jardí. Era una casa gran, construïda cap a final del segle XIX o principi del segle XX. I a banda i banda de l’avinguda hi havia uns arbres molt alts, unes acàcies. Vaig voler que fossin acàcies perquè m’agrada aquest arbre, especialment quan floreix i el seu perfum omple els carrers.
Això és tot el que vaig tenir al cap durant molts dies. No sabia qui era aquell nen, ni qui vivia en aquella casa, ni què passava. En algun moment vaig entendre que, a aquell nen, li agradaven molt les plantes, i que per això aquell jardí el tenia tan fascinat. I també vaig saber molt aviat que es tractava d’un jardí abandonat i que, a la casa, feia temps que no hi vivia ningú. A partir d’aquí, de mica en mica, a força de donar-hi voltes i de fer-me moltes preguntes, va anar sortint la història.
Per a escriure una novel·la, t’has de fer preguntes constantment. Qui són els personatges, com són, per què actuen com actuen, què els passarà, què faran quan els passi això o allò, com reaccionaran els altres personatges... En part és l’autor qui decideix què passarà a la novel·la, però en part és la mateixa història la que, a mesura que avança, et va portant cap aquí o cap allà. Després, quan l’has acabat, ja no saps ben bé com has arribat a inventar-te-la. Hi ha trossos que sí que ho tens molt clar, però n’hi ha d’altres que t’han sortit sense acabar de saber com. I també passa que, de vegades, el que t’ha sortit no t’acaba de convèncer...
Quan vaig acabar La casa de les acàcies, i després d’haver-la rellegit i corregit unes quantes vegades (sempre repasso molt el que escric), la vaig deixar llegir a diferents persones perquè em donessin la seva opinió. Això també és molt important. Perquè de vegades tu tens molt clar el que vols explicar, però resulta que per al lector no ho és tant, de clar, i hi ha coses que no s’acaben d’entendre o que no provoquen la reacció que tu esperes. Amb aquesta novel·la em va passar una cosa molt curiosa: a la gent li agradava, però hi havia alguna cosa que semblava que no acabava de funcionar prou bé, encara que els costava concretar-me què era.
Llavors vaig decidir fer una prova. Li vaig demanar a la meva germana gran, que és mestra i que feia de bibliotecària de l’escola on treballava, si em podia buscar uns quants lectors voluntaris, de deu, onze i dotze anys, que volguessin llegir la novel·la abans de portar-la a l’editorial i que em diguessin què en pensaven, què els agradava i què no els agradava. A la Teresa, la meva germana, li va agradar la idea i no li va costar gaire trobar un grup de nois i noies que van llegir el text que jo havia escrit. Després van fer una trobada i van donar la seva opinió. En general els havia agradat la història, però hi trobaven a faltar algunes coses, per exemple, els semblava que havia de parlar més de la relació del Marcel i la Geraldine. A partir dels comentaris que van fer, jo vaig tornar a treballar en la novel·la i gairebé vaig reescriure’n de nou la meitat. I, al final, gràcies a l’ajuda d’aquells lectors, va quedar una història molt més rodona. Per això, quan vaig publicar el llibre, els el vaig dedicar.
Bé, això és el que us volia explicar. Espero que us ho passeu molt bé amb tots els llibres que llegireu aquest curs, i que en continueu llegint molts d’altres!
Mercè Canela
Publica un comentari a l'entrada