L'acció d'aquesta part succeeix en un sol dia. Un sol dia en què l'Eduard perd l'ombra, perd la identitat... i descobreix o intueix coses horribles, que van més enllà de tot allò que puguem imaginar..." Per què guardava tot allò i d'aquella manera la senyora? Per què m'havia dit en tantes ocasions que a l'oficina només hi havia sis-cents seixanta-cinc calaixos? Per què no m'havia parlat d'aquell calaix que feia el sis-cents seixanta... sis? El número de ..." I de fet encara no ens ho diu tot...
A la carta que la senyora deixa per l'Eduard hi ha aquestes paraules que m'han agradat especialment perquè parlen de lectura i dels llibres: " Si te n'adones, l'oficina d'objectes perduts és com una biblioteca amb tots els llibres oberts i on totes les històries són possibles. Què són, si no, els llibres? Petites capsetes blanques, col·locades ordenadament i plenes de lletres intel·ligents. Totes esperen algú. ..."
Podeu deixar els comentaris d'aquesta tercera part. OMBRA!
A la carta que la senyora deixa per l'Eduard hi ha aquestes paraules que m'han agradat especialment perquè parlen de lectura i dels llibres: " Si te n'adones, l'oficina d'objectes perduts és com una biblioteca amb tots els llibres oberts i on totes les històries són possibles. Què són, si no, els llibres? Petites capsetes blanques, col·locades ordenadament i plenes de lletres intel·ligents. Totes esperen algú. ..."
Podeu deixar els comentaris d'aquesta tercera part. OMBRA!
30 comentaris:
Aqui ja saclareix mes el pastis de lo que pasa en l'oficina, quan llegia algo em capficava tant en el paper que quan hi havia alguna escena d'aquelles que si pares, aquella nit ja no dorms. Aquesta part ma fet un nus a la panxa quan la senyora s'enva sense dir res nomes amb una carta i res mes, despres de lo que an pasat tots dos junts, i amb el cientific me rigut molt amb lo del seu nom(que) i com quasi totes les preguntes comensen per la paraula que, es feian un lio tremendu, en fi que aquesta part per a mi a sigut la millor.
En aquesta part és divertida però m'agrada més la segona. Aquí ja s'entenen tots els misteris. M'ha agradat molt aquest llibre trobo que el Jordi Folck pot seguir escrivint aquests llibres perquè fan passar una bona estona al lector.
Hola !
Aquesta part es la que més m'ha agradat perquè es resolen els misteris i ho entens tot. Està molt bé perquè és intrigant i interessant, però m'agradaria que hagués acabat diferent: que l'Eduard es quedés la oficina per ell.
Aquesta part és molt emocionant. L’Eduard perd la seva ombra i mata al Guerau de Matamala, deixeble de Llucifer. A la segona part ja vaig pensar que eren seves les veus.
També descobreix que la senyora és l’Adela i moltes més coses de la seva vida. L’Eduard es fa gran.
Un tros que m’agrada molt, perquè parla de les persones que marxen i del que l’Eduard li hauria volgut dir a l’Adela és:
“Tenia un nus a la gola. Les persones que estimes de debò se’n van del teu costat sense dir adéu. Algunes no tornen, com l’àvia. D’altres... I, un dia, vas pel carrer i, de sobte, creus veure de lluny aquell a qui anyores i el cor et fa un bot, però quan t’hi apropes i veus que no és aquell a qui encara esperes, sents un buit a dins que et fa mal. M’hauria agradat dir-li moltes coses a la senyora. Que m’agradaven les seves ulleres rodones i el seu vestit blau, la seva veu, la seva manera de caminar, tan silenciosa...”
A aquesta part ocorren moltes coses ia més es descobreixen tots els misteris. Des que aquell doctor, Que, que estudiava les ombres que va vindre molt bé que fos allà, ja que així l'Eduard que havia perdut l'ombra, va tindre consell per saber que havia de fer per recuperar-la. O que o qui era el que amenaçava a l'Eduard i la verdadera identitat de la senyora i la seva història.
El que més m'ha agradat de aquesta part és quan l'Eduard i l'Aleix, el seu germà van a veure l'oficina d'objectes perduts. L'aleix acompanya a l'Eduard a que l'ensenyi que feia per les tardes, l'Aleix liu llegeix la carta de la senyora i després l'Eduard l'ensenya el poder que tenen les lletres intel·ligents que li havia regalat la senyora.
Aquesta part a sigut molt d'intriga, ja que l'eduard a sapigut d'una vegaada que aquelles veus eren del dimoni. Aquesta part m'ha agredat molt el tros que el dimoni agafa l'Eduard i l'avi el doctor i la senyora corren cap a la surtida en direcció on va el dimoni ja que m'agrada quant vencen el dimoni i sabraçen. Aquet llibre m'ha agredat molt.
La trcera part es molt emocionant quan l'Eduard comença plorar i apareix el rei de les tenebres i lluita amb amb l'adela i amb el seu avi per deritarrlo pro l'adela i el avi estan espanats. l'eduard vençel rei de les tenebres i truqen a la policia .pro l'any dema torna a l'oficina d'objectes perduts i l'adela li confesa tot .
es molt maco .
Benvolgut Eusebi,
Aquesta part “Ombra”( la paraula en si ja ens indica que la cosa està molt fosca, embolicada ) ha estat la millor de totes, perquè és on hi trobem el desenllaç d’aquesta història;o sigui que l’Eduard després de perdre la seva própia ombra, a l’haver obert el maletí del Dr.Què i recuperar-la gràcies al seu ajut, descobreix finalment qui és el que està al darrera de les veus misterioses: El Guerau de Matamala ,diable deixeble de Llucifer. Finalment, ha acabat com havia d’acabar: amb un final feliç doncs, l’Eduard venç al diable.
Crec que està molt bé per part de l’autor donar aquests títols a les diferents parts del llibre: Llum, Penombra i Ombra perquè ens orienta com s’anirà desenvolupant la història, la cosa va evolucionant de millor a pitjor, podriem dir que seria com una metáfora.
Cordialment,
Jaume Ciurans Barri
El que m’ha agradat més de la tercera part del “666 calaixos” són el calaixos: el 666 perquè que surti un monstre del no res ha de ser divertit, però l’únic és que no m’agradaria veurem en aquest cas; el 000 perquè l’Eduard arriba allà i veu que s’ho enduen tot, però la Senyora de l’oficina d’objectes perduts li deixa una nota i li explica qui és en realitat ella i li dóna unes quantes lletres desordenades que al final fan una frase per l’Eduard i el seu germà Aleix.
El que m’ha agradat menys de la tercera part del llibre “666 calaixos” és el calaix: el 105 perquè ja va sortir en la segona part i no m’agraden les coses que es repeteixen dues vegades.
El capítol que no he entès d’aquesta part és: el 663, perquè diu alguna cosa d’un maletí que a dins té dues ombres de dos nens i que volen agafar l’ombra de l’Eduard, però al final no l’agafen.
Hola, Eusebi!
Aquesta part que es la de l'Ombra m'agradat vesstant perquè tots els misteris ja s'han resol i ja s'antenen les coses. La part que m'agradat més a sigut la de la Penombra, però aquesta també a estat molt bé.
Per mi que aquest escriptor Jordi Folck, que cuntinui escrivin així de bé que farà que els lectors su passin d'allò més bé.
Cordialment
Gerard Serra Andreu
En aquesta part, el que m’ha agradat a estat quan l’ Eduard obre el calaix 666 ja que des de el principi estàs intrigat del que hi haurà en aquest calaix i no t’esperes que tingui relació amb el dimoni.
Hola Eusebi.
El primer calaix, quan es mou el maletí em pensava que ja començava la aventura principal però he vist que no. El calaix 666 és el que m'ha agradat mès, és molt emocionant però no t'explica gaire bé on sòn. Trobo bastant trist el final perque l'Eduard no la tornarà a veure l'Adela.
El llibre m'ha agradat bastant però he llegit llibres molt millors.
Pere Solé i Grau
Benvolgut Eusebi Alerm:
La tercera part ha sigut la que més m'ha agradat.
En aquesta part he entès dos missatges importants d'aquest llibre:
1. Els llibres són com calaixos tancats però estan plens de sorpreses,misteris,somnis,imaginació,... i quan els llegeixes descobreixes tot això i un món d'històries i d'emocions com va fer l'Eduard.
2. En la carta que la senyora Adela li deixa a l'Eduard he entès que el més important no és tenir tot el que un vol o desitga de tenir, sinó que el més important és que cadascú trobi el su matí de primavera, que vol dir que ens hem de fixar més en les coses petites com per exemple: l'olor de les flors, el xiuxiueig dels ocells,el vent que sents a la cara...
Hola Eusebi
La tercera part per mi és la millor.
les veus i la intriga m'agraden molt i quan l'Eduard vol obrir el calaix 666, allo si que fa intriga.
Per mi la millor part.
Hola Eusebi!!
Avui al matí m'he acabat la tercera part.
Penso que es mol divertida sobretot el calaix 666 quan pasa tota la historia, el calaix que m'ha agradat menys a sigut el 105 perquè no l'entenc.
En difinitiva la tercera part es resol tot el llibre.
Adeu Sebi
Joan Fortuny
Crec que en aquesta part és on passa tot de cop. El nus i el desenllaç. En canvi en les altres dues parts no passa res d'interessant. Com el que vaig dir en el comentari de la segona part, que hi ha molta paraula però no diu res.
El fet de que estigui tot de cop (nus i desenllaç)no mm'ha agradat gaire perquè per a mi en un llibre hi ha d'aver el nus abans perque el lector estigui mès estona intrigat i desprès que hi hagi el desenllaç.
Aquesta part m'ha agradat casi bé com la segona ja que tenia ganes de que es rebelesin els misteris.
Crec que Jordi Folck es un gran escriptor.
Hola!
Aquesta, sense cap mena de dubte és la part més emocionant. I la més maca.
Aquesta part no m'ha agradat gaire per les coses que li pasen a l'Eduard. Costa una mica d'entendre quan surt el monstres i l'ho de les ombres..
M'ha agradat molt més la segona part.
Hola !!! sóc la Maria Abel
En Aquests capítols es descobreix tot el que ha passat duran tot aquest temps a la oficina d'objectes perduts.
No l'he acabat d'entendre però trobo que m'agradat bestant.
Aquests és el llibre que m'agradat més de tots els que em llegit a català.
Hola, Eusebi:
Ja he arribat al final de la història. La tercera part, l'ombra, el desenllaç.
En aquesta part es desvelen les històries.
Està bé quan obre el calaix 666 i surt el "Guerau de Matamala" (G.M.), deixeble de Llúcifer, l'arquitecte de l'oficina. Un dels protagonistas principals, juntament amb l'Eduard i la Senyora de l’oficina.
No m'esperava que la Senyora de l'oficina fos la nena del matí de primavera. L’autor del llibre sap amagar molt bé la identitat de la Senyora.
El llibre està molt bé hi ha molta imaginacíó i intriga.
Hola!
La tercera part, és la part què més m' agradat de totes.
És molt divertida.
Hola Eusebi!
Aquesta part es la millor perquè es de molt imaginació , ficció i intrigant. Esta mol be el llibre perquè un nen es pot imaginar moltes coses. Pro jo crec que el Eduard estendria que quedar la oficina de objectes perduts per anar buscant coses noves i mirar tots els calaixos un a un.
Aquesta part, crec que és la més interessant, emocionant i una mica trista de totes. Quan l'Eduard aconsegueix vèncer al diable, i veu que dintre hi havia un home, et planteges un grapats de preguntes. En el següent capítol diu que era el senyor Gaudí.
El moment més maco de l’historia, de moment, ha set la carta que li ha escrit la senyora, que rebel•la que es diu Adela, a L'Eduard, una carta molt bonica, que a l'Eduard sembla que estigui apunt de plorar.
Aquesta part, és bastant divertida, perque ja entens tots els misteris, pero m'agrada més la segona.
Llegin aquest llibre, he pasat bons ratus i estones distretes.Recomano a la gent que és llegeixi aquest llibre, perque pases bones esones.
Adéu.
I la tercera part és la que m’ha agradat més. Perquè obre el calaix 666 i és el que estàs esperant durant tot el llibre, és quan lluita contra el diable.
Un dels calaixos que m’han semblat interessants ha sigut el 000, perquè no podia imaginar que existís , i també per la carta de la senyora Adela, que li explica la seva vida i com va començar a treballar a la oficina d’objectes perduts. I el final del llibre l’Adela se’n va a viatjar per tot el món.
La tercera part m'ha semblat emocionant i molt intrigant com quan l'eduard mata el deixeble d'en lucifer i la veu que es va sentint etc...
en conclusió la tercera part es la que m'ha agradat mes
Aquesta part es la que les coses es fiquen interesants,sobretot quan obra el calaix 666,és una part que m'ha agradat molt perque es quan mata el deixeble de lucifer.Peró tambe fa pena perke no es tornaran a veure amb
l'Adela.Peró ami en definitiva no m'ha entusiasmat molt el llibre aixi que no el tornaria a llegir.
Crec que es la part mes interesant de totes les que he llegit, perque es on es desvelen tots els misteris i tot et concorda.M'ha agradat molt la carta que l'Adela l'hi envia a l'Eduard, perquè desvela que ella es aquella nena que un día va perdre un "matí de Primavera", es la part que m'ha agradat mès.
La tercera part es la millor per a mi per que es on tot el que avia llegit avans queda clar. El que mes m'ha agradat de tota la tercera part a sigut el calaix 666
Cordialment:
David Alié Magrans
Publica un comentari a l'entrada