Comenc
em a obrir calaixos. Quines sorpreses ens esperem? Quins secrets deu guardar la senyora? Quins secrets deu amagar l'Oficina d'Objectes Perduts? De qui són les veus misterioses que, de tant en tant, sent l'Eduard? ... Fixeu-vos que cada dia obre un calaix diferent i, per això, l'acció que succeeix al llarg d'aquesta part dura força dies: tants com calaixos obre l'Eduard.
Pensant-hi bé m'agradaria poder obrir el calaix 114 i fer servir el paraigües misteriós que té la virtut de fer ploure cada cop que convingués. Però, alhora, creix la inquietud al calaix 222: ¿qui es dirigeix a l'Eduard? ¿qui és que l'amenaça des de l'ombra?
Podeu escriure els comentaris de la segona part. PENOMBRA!
em a obrir calaixos. Quines sorpreses ens esperem? Quins secrets deu guardar la senyora? Quins secrets deu amagar l'Oficina d'Objectes Perduts? De qui són les veus misterioses que, de tant en tant, sent l'Eduard? ... Fixeu-vos que cada dia obre un calaix diferent i, per això, l'acció que succeeix al llarg d'aquesta part dura força dies: tants com calaixos obre l'Eduard.Pensant-hi bé m'agradaria poder obrir el calaix 114 i fer servir el paraigües misteriós que té la virtut de fer ploure cada cop que convingués. Però, alhora, creix la inquietud al calaix 222: ¿qui es dirigeix a l'Eduard? ¿qui és que l'amenaça des de l'ombra?
Podeu escriure els comentaris de la segona part. PENOMBRA!
34 comentaris:
Aquesta part és la que m'ha agradat més perquè em porta molta intriga veure què hi ha dins els calaixos.
A mi també em faria molta il·lusió tenir moltes coses de les que surten dins els calaixos.
Aquesta part a sigut una de les millors, en la escena dels mobils em ficava isteric aixo vol dir que em capficava molt llavors quan troba l'espassa l'Eduard e fet un somriure i e pensat que sacabaria la historia ja que lo unic que buscava era la seva espassa i ma sorpres que no l'agafes. A sigut una mica xocant lo de las bmbolles cada persona que mort i a fet una bombolla d'aquelles no peta fins que no mort i la persona que les recull al dibuix s'emble petit i esqifit. Aquesta part també ma agradat.
aquesta part es la que m' agrada tan la trobo molt bé te explica tot lo porten dins el calaixos.Jo també o trobo curiós que no agafi la seva, espasa però en maquet llibre ti capficàs molt, man canta com o explica la historia però hi ha un tros que el Eduard és posa a llegir un llibre o també amb això dels mòbils. aquesta part dels calaixos m' man canta a sobre el llibre et posa tot lo que posen els calixos i a de més un mapa per situarte com es la oficina de objectes perduts
cordialment
Jose Alberto Gracia Morales
Hola !
Aquesta part m'ha agradat bastant es més divertida i passen més fets intrigants i misterioses. M'ha agradat el tros de la noia que precticava l'art endevinatori penso que és molt interessant i pots deduir que hi ha en el calaix 666.
Adéu
La segona part del llibre “666 calaixos” explicar com l’Eduard mira el contingut dels calaixos que hi ha a l’oficina d’objectes perduts. En aquesta part els calaixos que m’han agradat més són: el 222, perquè a mi m’agrada molt trucar, parlar i tenir mòvil; el 339 perquè quan era petita tenia una nina i m’agradava jugar amb ella, per això m’ha agradat aquest calaix; el 267 perquè això de caçar bombolles és imposible perquè es rebenten i perquè el senyor simagina que són papallones; el 636 m’ha agradat perquè les coses màgiques o endevina el futur m’agrada molt i des de petita volia ser de les que endevinen el futur.
En aquesta part el caláis que no he entès és: el 360, perquè diu que hi ha un forat a dintre, mira en el de sota i en el de sota hi ha una planta carnívora.
En aquesta part els calaixos que no m’han agradat són: el 105, perquè a mi els jocs de fer paraules no m’agraden; el 114, perquè a mi no m’agraden els paraigües perquè et protegeixen de la pluja i a mi m’agrada mullar-me; el 555, perquè a mi no m’agraden les campanes, em posen el cap com un timbal; el 51no m’ha agradat perquè per unes sabates no s’ha de posar així; el 567 perquè el tepropi diari és molt avorrit has d’explicar la vida d’una altra persona; el 600 perquè el vals l’has de ballar amb en parella i a mi m’agrada més ballar amb les meves amigues o sola; el 177 perquè les espases són coses per nens petits, i a mi no m’agraden.
En aquesta part l’Eduard obre molts calaixos amb coses sorprenents: les lletres, el paraigües, les campanes, una revolta de sabates, els mòbils que sonaven, les joguines...
Amb tots aquests calaixos per mirar l’Eduard deixa de pensar en la seva espasa. I al final quan la troba ja no la vol. Això els passa a molts nens i nenes.
Les veus que se senten són molt misterioses però sospito que són del Senyor de les Tenebres.
M’agrada un tros que parla de les persones que es fan grans i que deixen de jugar:
“Però quan esclata una bombolla és perquè aquell quejugava ha deixat de fer-ho, bé perquè ja no té infants a prop, bé perquè ja no es pren la vida com un joc, perquè s’ha tornat una persona pràctica, interessada i ha mort l’infant que duia dins...Tot d’una, ha envellit...i sí. En certa manera, ha mort.”
Hola Eusebi
A mi especialment la segona part m'ha agradat numes un calaix, el del paraigues.
Trobo que es divertit perque quan obres el paraigues i veus que comenca a ploure.
Tambè trobo que es divertit el de les sabates que es van movent, les de claque.
Però el que m'ha agradat menys a sigut el del les joguines
Adeu Eusebi
La part de Penombra és la que m'ha agradat més perqué és quan l'Eduard comença a obrir els calaixos i comença a saber que allà dincs i ha algu extrany, que alguns objectes cobren vida. També m'ha agredat aquesta part perqué és de molta intriga.
Benvolgut Eusebi,
"Penombra" que és el nom que rep aquesta segona part, ja ens indica que la cosa es va embolicant. Jo diria que és la part on hi ha el nus de la història i la més intrigant. Ja es comença a intuir qui pot ser el que està al darrera de les veus. Aquí la relació que té l’Eduard amb l’Adela ja és més pròxima. La part que més m’ha agradat ha estat quan ballen el vals diabòlic que començava lent i anava cada cop més ràpid fins que l’Adela i l’avi de l’Eduard acaben exhausts.
Cordialment,
Jaume Ciurans Barri
En aquesta part l'Eduard, va més enllà de l'ofina. Comença a endinsar-se a el laberint dels calaixos. Allà, descobreix el contingut de diferents calaixos, però tots amb una història.
Com la del calix 105, amaga lletres intel·ligents que et diuen tota mena d'informació d'aquell que tu vols.
Quan l'Eduard va utilitzar les lletre amb la senyora van dir coses que a la senyora no li van agradar.
Què es el que la senyora no vol que se sàpiga?
I qui li parla a l'Eduard? D'on venen les veus?
Hola Eusebi, aquesta segona part " la Penombra" m'agradat vesstant sobretot amb allò de les campanes, els mòbils i el calaix del paraigües. Aquesta part també es més divertida i més intrigan.
Espero que les seguents parts siguin iguals de misterioses i divertides.
Cordialment
Gerard Serra Andreu
La part Penombra, és que m'ha agradat més perquè és quan l'Edurard comença a veure que hi ha en el calaixos i això és interesant i divertit. Hi ha alguns capítols que m'agraden més que altres, però en fi, m'ha agradat bastant.
La segona part es molt intrigant ja que expliquen mes el que hi ha dintre els calaixos i es divertit .
Quan troba l'espassa no li fa gaire il.lussio haberla trobat ja que haberla trobat vol dir que no podra tornar a l'ofisina d'objectes perduts parque no tindra una explicaçio per tornar a l'oficina.
La segona part m'ha agradat molt perque pasan moltes coses intrigants,sobretot quan les joguines cobren vida,o quan l'Eduard sent aquella veu misteriosa i totes les histories que pasen entremig de la segona part com la del paraigues.
Hola Eusebi.
La segona part del llibre a millorat molt respecte a la primera.La trobo molt més interessant. Quan començes un calaix, tens intriga de que hi trobara l'Eduard a dins. El calaix que mes m'ha agradat ha sigut el de que es rebelen les joguines i el que menys el de les campanes, perque no entens re: si el que parla es el mossén, on sòn...
Ara he començat la tercera part i ja tinc intriga per saber que hi haura als calaixos 666 i 000.
Bona tarda, Eusebi:
Aquesta segona part anomenada "Penombra", m'ha agradat molt. És la part del nus de la història. Comença la intriga...
L'Eduard obre molts calaixos.
A mi m'agradat molt la part que la Senyora deixa sol a l'Eduard a l'oficina i li passa el temps molt lentament. Veu el cu-cut que surt sis vegades, com que li agrada tant això, el fa avançar fins a les dotze, i surten totes les joguines i l'ataquen.
Em queden moltes ganes de seguir llegint per veure que passa en el calaix 666. (Crec que sortirà el Senyor de les Tenebres).
Les veus que s'escolten penso que no són les canonades, deu ser la veu del Senyor de les Tenebres.
Bé deixo d'escriure, perquè torno anar a llegir una mica més.
Adéu, Eusebi, fins aviat.
Aquesta part m’ agradat molt, perquè el protagonista, l’Eduard passa moltes aventures obrint els calaixos. Però hi han moltes coses que son irreals, com per exemple quan les ombres de aquells nens agafen la de l’Eduard.
Aquesta part m’ agradat molt, perquè el protagonista, l’Eduard passa moltes aventures obrint els calaixos. Però hi han moltes coses que son irreals, com per exemple quan les ombres de aquells nens agafen la de l’Eduard.
Aquesta part m’ agradat molt, perquè el protagonista, l’Eduard passa moltes aventures obrint els calaixos. Però hi han moltes coses que son irreals,com per exemple quan les joguines tenen vida pròpia.
Benvolgut Eusebi Alerm,
Aquesta part m'ha agradat molt per què és el moment en què l'Eduard busca la seva espasa sense parar obrint un calaix cada dia. Aquests calaixos són molt misteriosos perquè a la botiga d'objectes perduts hi passen coses estranyes, i a cada calix hi ha una cosa molt sorprenent. Per exemple les joguines que es rebel·len, els mòbils que sonen sols, les campanes que sonen sense esquella, el paraigua que quan s'obre fa ploure i quan es tanca fa sol,...
A mi el calaix que m'ha agradat menys ha sigut el 510, el del noi pobre que demana unes sabates màgiques del número 52 de marca, perquè no s'explica bé i no acabo d'entendre què vol dir.
L'Eduard i l'Adela cada cop tenen més bona relació i l'Eduard al llarg del temps, de tant buscar la seva espasa es transforma en el seu ajudant perquè l'Adela està molt cansada.
El calaix que més m'ha agradat és l'últim, el 177 perquè l'Eduard troba la seva espasa però crec que li diu a l'Adela perquè té ganes de continuar obrint calaixos.
Està essent molt emocionant.
Hola Eusebi.
Aquesta part és una de les parts que més m'agradat.
Les veus donen amució i jo no se com l'Eduard pot baixar al laberint dels calaixos, a les fosques, i no tenir po.
Trobo que és molt valent, i també m'agrdaen els personatges tan extranys que surten en el llibre.
Hola Eusebi.
Aquesta part és una de les parts que més m'agradat.
Les veus donen amució i jo no se com l'Eduard pot baixar al laberint dels calaixos, a les fosques, i no tenir po.
Trobo que és molt valent, i també m'agrdaen els personatges tan extranys que surten en el llibre.
El que més m'ha agradat d'aquesta part, són les lletres del clalaix 105, quan escribies alguna cosa et deia com era.
Crec que aquesta part és molt entretinguda per les coses que l'hi succeïxen a l'Eduard de cada calaix.
També crec que en aquesta part hi ha molta paraula però diu el mateix i poca cosa. A mi, m'ha semblat una part bastan avorrïda.
Hola!
la Penombre hi ha calaixos que estan molt bé però n'hi han que no estaven tan bé.
Aquesta part, m'agrada't més que la primera, perquè hi ha més emoció. Sobretot perquè a un petit objecte hi ha un món per descobrir que mai t'ho podries imaginar. A mi em va cridar molt la tensió el calaix 600, quan la senyora i l'avi, estan ballant, i la música cada vegada va més ràpid. En aquest capítol ja em vaig començar a imaginar el que podria estar amagat en totes les veus que sentia l'Eduard i els sorolls.
Hola sóc la Maria Abel!
Aquesta segona part del llimbre és la que m'agradat més, perquè és on l'Eduard obre més calaixos i els més intrigants, com el calaix que hi ha bonbolles que costen molt d'esplotar, la senyora que pot endevinar el futur, una planta carnívora que es menja la senyora...
Pero el que no m'agradat és el fregment que l'Eduard diu que no vol la seva espasa, perquè creu que la seva mare li dirà que les espases són per a nens petits, i la deixa en el calaix corresponent.
El calaix número 177, el de les espases.
Hola!
la segona part m' agradat més que la primera. Es molt més divertida.
M' agrada, quan l' Eduard va obrim tots els calaixos i va descobrin coses interesants.
Hola Eusebi!
Tot això del calaixos ma intrigat molt perquè no saps lo que pot estar dintre no e pogut de deixar-li el ull perquè sempre bols saber lo que li pesarà el Eduard.
El calaix que magradat mes es el dels telèfons, perquè es una cosa de boixos si un sona per lla i l’altre per un altre banda em torna boix .Jo me rigut molt.
Hola Eusebi !
La primera part és molt però que molt avorrit. Avera si fan una altre entrega i la millorant espero que u fanguin.
Aquesta part, és molt interessant,
perque cada cop que obre un calaix, tens moltes ganes de saber que hi ha a dins dels calaixos, i no pots para de llegir fins no acabar el que et diu que hi ha en el calaix.
El calaix que em va agradar mes va ser el calaix 222.
Adéu.
Aquesta part m’ha sigut més emocionant que la primera perquè descobreixes el que hi ha dins dels calaixos. El calaix que m’ha agradat més és el 339, la revolució de les joguines. És divertit perquè l’Eduard explica com es manifesten les joguines i ma fet molta gràcia.
I també m’ha agradat el calaix 267 perquè surt un personatge nou, que és el Jan. I li explica el significat de les bombolles.
Es la part que m'ha agradat mes de totes,sobretot quan nava obrin els calaixos.Com per exempla els soldadets de plom quuan prenen vida aixo em va agradar o quan lleixes els diaris de les persones.Trobo que ha sigut molt divertit.
Crec que aquesta part ha sigut de les mès emocionants, perquè hi surten moltes històries intrigants i l'Eduard comença a sentir aquelles veus tan misterioses i extranyes.Personalment crec que està molt ben elaborada i és molt interesant.
Publica un comentari a l'entrada