Es poden perdre moltes coses, per això aquest fragment del llibre m'ha agradat especialment:"La mare diu que l'avi està perdent la memòria, que ja no sap el que es fa amb les coses. Si ja havia perdut tota una guerra ara fa seixanta anys! No sé quina, ni com es pot perdre una guerra, però el que és cert és que va ser la primera cosa que vam perdre a la família. Després un germà seu -m'han dit- va perdre la vida en un accident. I com que vaig preguntar si no l'havia trobada encara, em van dir que volia dir morir-se. Però, ves, un altre que perdia alguna cosa. El pare es passa la vida perdent les claus de casa i així molt sovint el trobem assegut a les escales ..." I així continua al llarg d'una pàgina.
Per altra banda, al final d'aquesta primera part, se'ns deixa entreveure que passarà alguna cosa:
"- Si fossin sis-cents seixanta-sis, seria un nou-cents noranta-nou a l'inrevés -he fet notar-. És un número bonic, el sis-cents seixanta-sis.
- Val més que no ho pensis així. No conec ningú a qui li agradi aquest número.
Què volia dir la senyora? Què tenia de particular aquell número?"
Així, gairebé sense que ens n'adonem, es provoca l'intriga. Què passarà? Estarem delerosos per entrar a la segona part per veure què hi ha dins dels calaixos?.
Podeu deixar els comentaris corresponents a aquesta primera part. LLUM!
Per altra banda, al final d'aquesta primera part, se'ns deixa entreveure que passarà alguna cosa:
"- Si fossin sis-cents seixanta-sis, seria un nou-cents noranta-nou a l'inrevés -he fet notar-. És un número bonic, el sis-cents seixanta-sis.
- Val més que no ho pensis així. No conec ningú a qui li agradi aquest número.
Què volia dir la senyora? Què tenia de particular aquell número?"
Així, gairebé sense que ens n'adonem, es provoca l'intriga. Què passarà? Estarem delerosos per entrar a la segona part per veure què hi ha dins dels calaixos?.
Podeu deixar els comentaris corresponents a aquesta primera part. LLUM!
34 comentaris:
Hola!
De la primera part puc dir que és una part amb molta intriga perquè no explica res dels calaixos i no saps de què anirà el llibre. Però és molt divertida cosa que és la part que m'ha agradat menys.
L'Eduard el protagonista perd l'espasa, més ben dit la perd l'avi. Un cop a l'oficina, que sembla que és on comença l'aventura. La senyore de objectes perduts, diu que no te l'espasa, i li diu que torni el següent dia. Així successivament. Un dia li comença a explica histories i quin és l'objecte més valuós que tenen, el matí de primavera. Tot d'una diu la senyora que no li agradaria tenir el calaix sis-cents seixanta-sis. Així s'eacava la primera part, i et posa em dubtes perquè el titul del llibre s'anomena " 666 calaixos". També ha començat el llibre amb bon peu, agafan ganes de continuar llegint per saber el misteri que amaga.
La primera part del llibre “666 calaixos” tracta de la llum.
El que més m’ha agradat es el conte que li explica la senyora de l’oficina.Tracta d’una nena que ha perdut una nina.La nena va anar a l’oficina d’objectes perduts,quan senyora la va veure tan trista,li va donar un matí de primavera que havia entrat en aquell mateix instant il•luminant tota l’oficina.
El que menys m’ha agradat de la primera part és que quan l’avi de l’Eduard li va perdre l’espasa i la va anar a buscar a l’oficina d’objectes perduts, va dir que el qui havia perdut l’espasa era l’Eduard i no pas ell.
La primera part al principi no m'ha agradat gaire perque la trobava una mica aborrida,pero a mesura que vas llegin es mes interesant;com per exemple quan va per primera vegada a l'oficina,llavors amb l'oficina es mes divertit i mes facil de llegir.
Hola soc la Marina
El llibre de 666 calaixos m'agradat
damoment la primera part una mica.
El que més m'agradat es on estan els objectes perduts imaginarte tots els calaixos plens de coses, la historia de l'Adela i quan l'Eduard entra a on estan tots els calaixos.
A mi m'han agradat molt les histories que la recepcionista de l'oficina d'objectes perduts explicaba a l'eduard.L'avi Oleger es un mentider i no m'agrada.I també m'agradaben les veus que es sentien, sobretot la de el final.
Benvolgut Eusebi,
trobo que aquesta part del llibre:"Llum",ens introdueix en la història que vindra posteriorment.Tal com tu dius,deixa la història en un moment de misteri i dona lloc a pensar diferentes opcions en que és pot anar desenvolupant el llibre.En aquest capítol si reflecteixen situacions estranyes que fan pensar a l´Eduard que allà alguna cosa passa:-"He cregut sentir unes rialles que venien de tot arreu. També eren les canonades?"-
També hi trobem el principi de mostra confiança de l´Adela cap a l´Eduard-:"Vés-te'n. Avui tancaré aviat. Demà, si tornes, et deixaré obrir el calaix que vulguis."-
En resum,m´ha agradat perquè ens deixa en un punt de la història que fa venir ganes de llegir el següent capítol.
Fins el próxim capítol. Cordialment,
Jaume Ciurans Barri
trobo que la primera part esta molt bé però no m'agrada perquè a vegades senrolla molt.aquesta part es una mica avorrida però com es la introducció però tan poc esta malament del tot.
la segona part m'agrada molt més que la primera
cordialment
Jose Alberto Gracia Morales
Hola!
La primera part del llibre 666 calaixos tracta d'un nen que és diu Eduard.Un dia l'avi de l'Eduard li perd la seva espasa i el porta a l'oficina d'objectes perduts i allà li passan moltes coses i viu moltes aventures.
Aquesta primera part a sigut molt entretinguda i bastant divertida.
Hola, Eusebi
Aquesta primer part del llibre és bestant especial perquè encara no ha començat ha explicar tot aquest tema de obrir calaixos i veure a dintre que hi ha, mai sebras que li pasarà abri els calaixos.
M'agrada l'Eduard perquè és un nen que no és gens berrgunyos, i va cada dia a obrir un calaix nou.
És un llibre amb molta intriga.
Hola !
Aquest part no m'ha agradat trobo que és bastant aborrida i no passen fets gairé interessants però com a introducció està bé.
Adéu
Hola
En aquest llibre començen a succeïr petites aventures quan l'avi de l'Eduard,que és el protagonista, perd l'espasa i la van a buscar a l'oficina d'objectes perduts. L'Eduard és un noi bastan innocent, per els comentaris que fa sobre la seva família,té molta imaginació, és valent...disfruta molt jugant amb les coses que descobreix en cada calaix.
Crec que el llibre està prou bé per als joves perqué fa "volar la imaginació".
Hola!
La primera part del llibre no m'agradat molt, perque parla d'ell
i quan l' avi perd la seva espasa.
La segona part m' agrada més.
El que m'ha argradat més de la primera part del conte del 666 calaixos és quan l'Eduard s'imegina que és el Senyor de les forces del bé i que ha de guanyar al Senyor de la Foscor udenta. M'agrada perquè quan estic sola m'imegino moltes coses i m'ho passo molt bé.
el que m'ha agradat menys de la primerapart del 666 calaixos és quan la senyora de l'oficina d'objectes perduts li comença a explicarla història de l'Adela que perd la seva nina preferida i no la troba, però després li dóna una cosa. No m'ha agradat perquè la història que explica és molt avorrida.
Aquesta part m’ha agradat bastant perquè barreja la ficció i la realitat. A l’Eduard li agrada molt jugar a matar el senyor de la foscor però com que el seu avi li perd l’espasa ha d’anar a l’oficina d’objectes perduts. Aquesta oficina em sembla que és màgica i em quedo amb la intriga de com es diu la senyora, perquè de moment és molt misteriosa.
Un tros que m’ha agradat molt ha sigut:
“ La mare diu que l’avi està perdent la memòria, que ja no sap el que es fa amb les coses. Si ja havia perdut tota una guerra ara fa seixanta anys! No sé quina, ni com es pot perdre una guerra, però el que és cert és que va ser la primera cosa que vam perdre a la família. Després un germà seu –m’han dit- va perdre la vida en un accident. I com que vaig preguntar si no l’havia trobat encara, em van dir que “perdre la vida” volia dir morir-se. Però, ves, un altre que perdia alguna cosa.”
M’agrada perquè parla de la paraula “perdre” i de les maneres que tens d’ entendre-la i l’Eduard juga amb els significats.
Hola Eusebi.
La primera part no m'ha agradat graire perquè segons la meva opinió no pasa res d'interesant.
L'eduard troba l'oficina d'objectes perduts, es coneix amb la senyora de l'oficina etc. Però el que menys m'ha agradat ha sigut la part del matí de primavera.És molt imaginari ,no m'he pugut imaginar un matí de primavera i anava molt perdut.
Ara vaig per més de la meitat de la segona part i la meva opinió ha millorat bastant.
hola soc la tamara!
A mi la primera part del llibre m'ha semblat curiosa i m'agradat molt. Perquè cada vegada que anava a l'oficina d'objectes perduts, feia diferents coses. Una vegada li va explicar una història, un altre li va deixar veure tota l'oficina, cosa que estava prhibida.
Hola !
De la primera part del llibre anomenada:Llum, m'ha agradat força perquè le trobat un pel misteriosa perquè tot això que fà l'Eduard tan atrebidament sense saver les conseqüències... Bé també és una part una mica aburrida perquè no passaven fets gaire interessants.
Adéu
Aquesta part, m'ha avorrit una mica, perquè t'explica quan l'avi de l'Eduard perd l'espasa i l'acompanya a la oficina d'objectes perduts i comença a coneixer a la senyora...
Però la segona part m'està agradant més.
Hola Eusebi.
Aquesta primera part m'agradat però vui que arribin coses més amosionants.
Lo que més m'agradat es quan pert l'espassa i s'envva a l'oficina d'objectes perduts.
Lo que m'agradat menos, bueno tot m'agradat però m'agradria com eh dit abans, que arribin les coses més intrigants i moments així.
Cordialmet
Gerard Serra Andreu
L'Eduard perd la seva espasa i ha d'anar a l'oficina d'objectes perduts on no troben la seva espasa. Pèro hi troba històries, com la del matí de primavera i descobreix coses de l'oficina.
M'ha agradat, especialment aquest tros:
" -I no tenen res mes a l'oficina?
-Et sembla poc, minyó? -m'ha dit deixant la màquina d'escriure-. Vols alguna cosa més?
-Quants calaixos tenen?
-Arxivadors, se'n diuen. Sis-cents seixanta-cinc.
-665? Aixó és molt! I tots són plens?
-És clar. No podem perdre espai.
-És com un museu, oi? L'avi diu que és un museu de coses mortes. I deu tenir raó: si no les vol ningú, moren i les enterren, oi?..."
Però, que son aquelles veus que parlen a l'Eduard?
I la senyora que és el que amaga?
Hola Eusebi
Jo sincerament penso que el llibre es una mica aborrit peró està bé per la nostre edad.
El tros que m'agrada mes de la primera part es quan li ensenya la oficina.
I la que m'agrada menys es que trobo que es torna molt pesat el Eduard anan cada dia a buscar la espasa.
Jo crec que el calaix 666 hi ha un monstre o algú per l'estil.
Adéu Eusebi
Hola Eusebi
Jo sincerament penso que el llibre es una mica aborrit peró està bé per la nostre edad.
El tros que m'agrada mes de la primera part es quan li ensenya la oficina.
I la que m'agrada menys es que trobo que es torna molt pesat el Eduard anan cada dia a buscar la espasa.
Jo crec que el calaix 666 hi ha un monstre o algú per l'estil.
Adéu Eusebi
Hola Eusebi
La primera part del llibre "llum" m`ha agradat força. Però no tant com la resta del llibre. Perquè es una mica aborrida, Doncs al ser el primer capítol, es part de la introducció.De tota manera m`ha agradat una mica perquè et fà venir intriga i ganes de continuar llegint.
Com a cosa curiosa l`Eduard juga amb la seva espasa lluita contra el Senyor de les Tenebres. I quan fa uns dies que va a l`oficina i pregunta pel 666 calaix li diu que el número 666 és el número del Senyor de les Tenebres.
Adéu.
Aquesta part no es gaire d'intriga n'hi amocionant, ja que L'Eduard no li pasen gaires cosses numés comensa a descobriri algu en aquella oficina. Peró sen pot dir que m'ha agredat bastant.
La primera part part es com una mica me aborrida parque es comensa a enrrabassar l'historia i com continua i mica a mica crea molt e misteri e incognita
Hola! lo que més m'ha agradat de la primera part es quan els roguines començen a atcar l'Eduard.Tambe hem va desagrdar la part en que l'avi del Eduard perd l'espasa
cordialment
Juan Samblas
Hola Eusebi
La primera part no m'ha agradat gaire,no hi espliquen cap historia i no pasa res interesant.
Benvolgut Eusebi Alerm:
La primera part és molt dubtosa perquè va creant molts dubtes al llarg de la narració ja que el protagoniste que li perd l'espasa sense voler, sembla que també entra en aquesta mena de laberint de dubtes igual que jo.
De tota manera és bo per la història aquesta mena d'intriga ja que et crea les ganes de continuar llegint.
Quan ja era a l'últim capítol d'aquesta primera part, estava molt nerviós perquè no havia intentat d'obrir cap calaix d'aquests 666 que diu el títol del llibre.És molt emocionant.
Hola eusebi la primera part, no puc dir que sigui la millor de les altres parts.
Trobo que la primera part es avurrida
perquè no hi han veus ni misteri.
L'Eduard es un nen de 10 anys i crec que es una mica infantil, sort que quan va pasan el temps, es dona conte
de que a d'apendre a ser més madur.
Hola!
En aquesta part per mi no és gaire interessant per què no passa res
d’ important.
Hola!
La primera part, és molt important, perque és la part on ens explica mes o menys de que tractara el llibre.
Aquesta part, encara que ens expliqui de que tracta aquest llibre, és una mica aburrida, degut a que no pasa res interesant.
La primera part de “666 calaixos” m’ha costat una mica perquè anava llegint i no passaven gaires coses i no em semblava emocionant. Però el final les paraules del diable m’han deixat intrigat. Aquest final fa que tinguis ganes de continuar llegint la següent part.
Hola!
a mí aquesta part no m'ha agradat gaire, trovo que és la menys interesant, tot i què en les últimes pagines d'aquesta part les he trobat molt mès divertides,però tot i així no m'ha agradat gaire.
L'Eduard té una espasa, però el seu avi la perd, ell porta a l'Eduard a l'oficina d'objectes perduts.
Allà una senyora busca l'espasa en els calaixos, però no la troba, i li diu que torni demà. L'endemà l'Eduard torna a l'oficina però com que encara bo havien tornat la seva espasa la senyora li va explicar una historia. I com que a l'Eduard li va agradar molt l'endemà va tornar, aquest cop la senyora li va deixar a l'Eduard que mires el calaix que ell volgués.
Publica un comentari a l'entrada