Us explicaré una història que va passar de debò. Com sabeu, si és que ja l'heu acabat de llegir, al llibre es fa referència a un Museu que hi ha a Esterri, que és on roba la Bet el canut dels minairons. També ens explica que hi va sovint a jugar amb les "màquines", als jocs d'ordinador que hi ha instal·lats.Doncs bé, ara la història: resulta que, efectivament, a Esterri d'Àneu hi ha un Ecomuseu. Està instal·lat a la casa Gassia, una casa del segle XVIII que serveix per explicar-nos com vivien els nostres avantpassats no fa pas tant temps: és, doncs, d'un museu etnològic. Fa uns quants anys, més de deu, vaig fer una travessa per tot el Pirineu català amb la meva família. Els meus fills no eren gaire grans, el petit no tenia més de sis anys. Un dia érem a Esterri i, per engrescar-lo a visitar casa Gassia, li vaig explicar que allà podria jugar amb els ordinadors que hi havien instal·lats, tal i com havia llegit que passava al llibre Què farem, què direm?, que aleshores havia acabat de sortir.
Vàrem anar a fer la visita i ... d'ordinadors amb jocs ni parlar-ne! No cal dir que el nen va sortir plorant del museu, completament decebut.
Per a què em serveix aquesta anècdota? Sobretot per explicar-vos que la literatura no retrata fidelment la realitat, sinó que la transforma, la modifica, a vegades l'embelleix... però l'important és que molts cops aconsegueix que ens creguem allò que se'ns explica en una novel·la o un conte: és a dir, Pep Coll havia aconseguit que la seva novel·la fos versemblant: que semblés veritat i que, efectivament, per al lector -un lector que en aquest cas era jo mateix- ho fos.
http://www.ecomuseu.com/1/catala/gassia.html
En aquest punt ja hi podeu dir la vostra. Què us ha semblat? És creïble el que passa en aquest llibre? Endavant...
Vàrem anar a fer la visita i ... d'ordinadors amb jocs ni parlar-ne! No cal dir que el nen va sortir plorant del museu, completament decebut.
Per a què em serveix aquesta anècdota? Sobretot per explicar-vos que la literatura no retrata fidelment la realitat, sinó que la transforma, la modifica, a vegades l'embelleix... però l'important és que molts cops aconsegueix que ens creguem allò que se'ns explica en una novel·la o un conte: és a dir, Pep Coll havia aconseguit que la seva novel·la fos versemblant: que semblés veritat i que, efectivament, per al lector -un lector que en aquest cas era jo mateix- ho fos.
http://www.ecomuseu.com/1/catala/gassia.html
En aquest punt ja hi podeu dir la vostra. Què us ha semblat? És creïble el que passa en aquest llibre? Endavant...
6 comentaris:
Aquest llibre, m'agrada't molt, per un seguit de coses: La manera de expressar totes les sensacions que té la Bet. També perquè té moments de intriga, de que no saps què pot passar i sobretot de que si sabran que la Elisabet té els minairons. Els minairons, estranys, perquè per viure necessiten complir ordres. I si no els hi dons cap ordre, ja estaràs a l'altre barri. La relació de L'Iu amb la Bet és molt maca, jo crec que en realitat s'agraden. El final del llibre és genial, perquè com diuen els minairons: " sempre canviem d'amo". Doncs així ha passat i està molt bé que la Bet no en sàpiga res. Totes les petites històries que han passat m'han agradat molt.
Ferran Esquius.
El llibre de "Què farem, què direm?" m' ha agradat sobretot per com està explicat: Està narrat en primera persona. La Bet, que és la protagonista, ens explica el que li va passar. Algun cop apareix recordant episodis que han passat en capítols anteriors i en ocasions hi apareix un narrador.
M’ha semblat molt divertida tota l’historia dels minairons i els seus costums o normes tant peculiars.
Crec que els personatges estaven molt ben repartits, un de principal, la Bet i altres de secundaris que van lligats d’alguna forma a la Bet.
Finalment, recomanaria aquest llibre perquè es llegeixi els darrers anys.
Jordi Juez.
Per mi el llibre Què farem, què direm? Ha estat molt entretingut. La historia de la Bet amb els minairons es intrigant, perquè en un capítol et comença explicant una historia i et quedes amb les ganes de saber més fins al cap d’uns capítols més endavant. Crec que aquesta historia no es real.
Dels llibres que hem llegit a català m'ha agradat, perquè no era gens emocionant. Hi ha paraules que no sé què signifiquen i això ha fet que la lectura fos molt avorrida i pesada. Per aquest motiu se m'ha fet molt llarg.
A més hi ha personatges que no sé ben bé què feien en tota aquesta història i d'altres que sorten en un determinat moment i no he entè què hi feie
Aquest llibre m'agradat
perque explica quin valor té l'esforç
i trobo que la Bet aquestes coses no les enten.
Adeu Sebi
Aquest llibre no m'ha agradat gens el trobo molt avorrit perquè la Bet no els hi mana gaires coses als minairons, només els hi manava a fer coses aborrides i parlar, a part les històries que explicaven no eren gaire interessants ni emocionants. A part tampoc m'ha agradat perquè és molt subrealista. Però la part en què passava tot lu d'en Sayk i la relació de la Bet amb l'Iu és lu únic que m'ha agradat una mica.
Publica un comentari a l'entrada